Llengua

Segregació lingüística vs Inclusió lingüística

QUÈ > El tractament del plurilingüisme a l’ensenyament sol enfocar-se des de dos models alternatius: el model universal i el model de la llengua familiar (o primera llengua). El model universal implica que tots els alumnes estudien en el mateix idioma per assegurar que al final del procés s’obtenen els mateixos resultats. Aquest model és fruit del consens social que determina en quina o quines llengües s’ha de fer l’ensenyament. No hi ha una elecció dels pares i és un model en essència inclusiu, ja que no separa l’alumnat per raó de llengüa. Es tracta del model aplicat a Catalunya on, a més de l’argument de la política d’inclusió social, se suma la política de suport a la llengua catalana, un idioma minoritari que durant segles ha estat arraconat en el seu ús i que des de l’adveniment de la democràciaha Espanya ha anat recuperant àmbits d’aplicació més enllà del domèstic.

En el model de llengua familiar (o primera llengua) és la família qui escull la llengua d’escolarització del seu fill. Aquest model en essència és segregador, crea dues comunitats i no garanteix els mateixos resultats al final del procés educatiu. Aquest model és l’aplicat a Euskadi, Galicia i el País Valencià.

LOMCE > Catalunya aplica el model universal. De fet, abans de l’aprovació de Llei d’Educació de Catalunya (LEC, 2009), s’aplicava un sistema flexible i adaptatiu en l’ús de les dues llengües, afavorint l’ús de la llengua familiar en la primera infància. Per llei, el català no era llengua vehicular, tot i que a partir de primària, en la pràctica, ho fos en la majoria de casos i en sentit ampli. El sistema apostava explícitament pel model universal i tenia per objectiu assegurar el resultat final: el coneixement de les dues llengües al final de l’escolarització. L’any 2009, amb l’aprovació de la LEC, s’establí per llei que el català fos la llengua vehicular de l’ensenyament i a arrel de l’aprovació d’aquesta llei, algunes famílies van reclamar a l’administració l’ensenyament en les dues llengües. El rebuig d’aquestes famílies a la imposició del català com a llengua vehicular arribà als tribunals i és en aquest context quan la LOMCE introdueix una nova regulació que dictamina el següent: “si l’administració educativa competent no garanteix una oferta docent raonable sostinguda amb fons públics on el castellà sigui llengua vehicular, el MEC assumirà, per compte de l’Administració educativa corresponent, les despeses efectives d’escolarització d’aquests alumnes en centres privats on existeixi aquesta oferta, despeses que repercutiran a aquesta comunitat autònoma”. Així, si bé a tria del model universal o de llengua familiar és competència de la comunitat autònoma, la LOMCE assalta directament aquesta competència i imposa el model de llengua familiar a la única comunitat que aplicava el model universal.

COM POTS BLOQUEJAR LA LOMCE? > Utilitzar el català com a llengua vehicular