Noalalomce Guanyarperdre Slider

COMUNICAT | Les proves de tercer i sisè de primària a Catalunya sí que apliquen la LOMCE i sí que fan rànquings: els ciutadans i ciutadanes tenim el deure d’exercir l’objecció de consciència

07/04/2016

Aquest abril i maig els alumnes de tercer i de sisè de primària de les escoles catalanes s’enfrontaran a les proves d’avaluació diagnòstica. Contràriament a allò que defensa el Departament d’Ensenyament, no són les proves de sempre ni són una eina d’avaluació diagnòstica: són l’eix vertebrador d’un sistema educatiu retrògrad i discriminatori. Des de la Xarxa d’Escoles Insubmises fem una crida a les famílies per a fer objecció de consciència a les proves. Resumim, en set punts, els arguments que considerem essencials per legitimar l’objecció de consciència així com algunes consignes pràctiques per a dur-la a terme.

1. Les proves de tercer i sisè de primària són l’eix vertebrador de la LOMCE: lluitar contra les proves és lluitar contra la LOMCE

Les proves externes estandarditzades són un instrument fonamental dels sistemes educatius basats en la competència perquè permeten classificar els centres i establir rànquings entre ells. La LOMCE, una llei gestada i dictada per la FAES (el Think Tank del PP), la Conferència Episcopal, la patronal espanyola i l’Íbex 35, una llei imposada sense debat polític ni científic previ, que és pedagògicament retrògrada i socialment discriminatòria, una llei, finalment, que ha aixecat tota la comunitat educativa en contra, ha fet de les proves externes estandarditzades un dels eixos fonamentals del seu sistema educatiu. Neutralitzar les proves significa paralitzar la LOMCE.

2. Catalunya, examinadora avant la lettre, ja va crear una cultura de l’avaluació externa amb la LEC

Irene Rigau i Meritxell Ruiz insisteixen a dir que les proves de primària a Catalunya no corresponen a la LOMCE sinó a la LEC, afirmen que són les de sempre. En part és cert. La introducció de les avaluacions externes estandarditzades a Catalunya, ha estat una iniciativa estratègica pionera per poder introduir la cultura de la fiscalització externa a l’educació, de cara a la classificació dels centres i la seva immersió en un règim competitiu. No obstant això, la LOE, la llei anterior a la LOMCE, prohibia explícitament publicitar els resultats de les avaluacions externes per evitar, precisament, la comparació i l’establiment de rànquings entre centres. En el marc jurídic de la LOE, les avaluacions de diagnòstic catalanes es consideraven internes dels centres i sense cap transcendència externa. Ara, la LOMCE, llei orgànica d’obligat compliment, estableix en el seu article 147.2.que les administracions educatives publicaran els resultats obtinguts pels centres docents.

3. Ja en el curs passat, a Catalunya, la LOMCE es va desplegar tant en la forma com en el fons, i en aquests moments el Departament d’Ensenyament ja utilitza legalment les avaluacions per classificar centres.

Malgrat les afirmacions de les dues darreres conselleres d’Ensenyament, Catalunya no només està aplicant la LOMCE de manera exemplar, sinó que torna a ser pionera, novament, en l’ús explícit de les avaluacions externes. Així, des de l’any passat, el Govern de Catalunya aplica la LOMCE en la forma, ja que les proves que abans es feien a cinquè de primària respectant el final del cicle mig es fan, ara, a tercer de primària, enmig d’un cicle i d’acord amb la Llei Wert. I s’han traslladat també les dates d’execució de les proves i, així com abans es feien durant el mes d’octubre, des de l’any passat es fan durant els mesos d’abril i maig, tal com especifica el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del govern del PP.

Però Catalunya aplica la LOMCE també en el fons i és aquí on torna a liderar la política neoliberalitzadora de l’educació. Gràcies a l’entrada en vigor de la Llei Wert, el govern de Catalunya ja ha pogut posar en marxa l’objectiu real de la seva camuflada iniciativa estratègica. La Generalitat és l’administració pública pionera en permetre la publicació dels resultats d’avaluacions i en utilitzar les classificacions per premiar i castigar els centres. Per ara ho està fent de manera discreta, subtil i encoberta disfressant les avaluacions d’informes que ja es publiciten i etiquetant els centres amb qualificacions que impliquen assignació de recursos. La primera peça de l’efecte dòmino ja està posada i només cal esperar una mica perquè a partir d’aquests resultats publicitats de manera dispersa i gradual, tots nosaltres acabem, inconscientment, naturalitzant els llistats de rànquings de les escoles.

4. Les proves de primària són antipedagògiques i discriminatòries

Si deixem de banda l’estratègia política neoliberalitzadora dels governs central i autonòmic i passem a valorar les proves en sí mateixes, podrem constatar que acusen un quàdruple perjudici per al sistema: incompetència tècnica, regressió i distorsió pedagògica, precarització de la funció docent i discriminació de l’alumnat.

En primer lloc, es produeix un frau metodològic en el fet que les proves avaluen un percentatge mínim de l’aprenentatge dels i de les alumnes i només se centren en dues o tres matèries obviant el desenvolupament integral i de tot l’espectre de cada criatura. No avaluen els procediments de l’aprenentatge, ni les metodologies i projectes de les escoles i dels seus docents en funció de les necessitats de cada col·lectiu, de les condicions socioculturals de l’entorn o de les particularitats de cada infant. I malgrat el reduccionisme flagrant de les proves, els seus resultats són utilitzats per classificar els centres en la seva totalitat.

En segon lloc, les proves controlen i condicionen el currículum i la pràctica docent ja que la imposició de les proves comporta la focalització implícita en els continguts marcats per l’autoritat i l’entrenament dels infants amb l’objectiu clar d’obtenir la millor nota possible. Els projectes i els programes de cada escola es veuen alterats i modificats per tal d’aconseguir una ‘bona posició’ en l’escala de valor que aplica l’administració per assignar incentius en funció dels resultats.

En tercer lloc, amb la introducció de les proves estandarditzades es precaritza la situació laboral dels mestres, que de sobte es veuen immersos en un sistema de gestió de resultats i rendició de comptes que els força a moure’s en un entorn de competició, relacions de poder i incentius econòmics que distorsionen el sentit últim de la seva feina i vocació. Finalment, atès que les proves són estandarditzades i que no tenen en compte ni les peculiaritats socioeconòmiques i geogràfiques de cada centre, ni tampoc la situació personal de cada alumne/a, acaben esdevenint instruments clars de classificació i segregació de l’alumnat: les proves estandarditzades són, segons la LOMCE, les que poden ser tingudes en compte a l’hora de repetir curs o determinar l’accés a les diferents vies diversificadores de l’educació secundària com ara la FP Bàsica, i eliminen, per tant, la garantia d’una educació obligatòria universal per a totes les persones, independentment de la seva situació personal i socioeconòmica.

5.  Ni partits polítics ni sindicats aturen la LOMCE: és l’hora de les famílies

Els consens “antilomce” es indiscutible. Comunitat educativa, sindicats, pedagogs, experts en educació, partits polítics… tothom, a excepció del Partit Popular, s’hi ha mostrat aparentment en contra. I tanmateix ningú no l’ha aturada. El desplegament gradual del sistema educatiu neoliberal de la LOMCE continua implacable i, el que és més alarmant, la cultura educativa que porta implícita (tradicional, adoctrinant, autocràtica, competitiva) comença a incrustar-se en l’estructura d’escola inclusiva que portàvem dècades construint. Si les famílies no aturem la LOMCE ningú no ho farà per nosaltres.

6. Com fer l’objecció de consciència: informeu-vos, organitzeu-vos i comuniqueu la vostra acció reivindicativa

  • Per fer l’objecció de consciència organitzeu urgentment una reunió informativa i deliberativa amb el grup classe o conjuntament els cursos de tercer i sisè de la vostra escola.
  • En el cas de tercer, abans de la reunió, parleu amb la direcció de la vostra escola per demanar informació de les dates en què es realitzaran les proves (les dates concretesles decideix la direcció de l’escola).
  • Podeu suggerir que les dates es concentrin en pocs dies i al final del període. Si l’escola us posa algun tipus de d’inconvenient per donar-vos les dates de les proves o respecte a l’objecció, podeu fer una sol·licitud per escrit de les dates, d’acord a l’article 26 de la llei de 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • Els mestres no poden participar en l’objecció (tot i que molts hi estiguin d’acord a nivell personal) perquè com a funcionaris, la seva desobediència podria tenir conseqüències disciplinàries.
  • Pel que fa a l’objecció per si mateixa, bàsicament consisteix en organitzar-se per no dur els nens a l’escola els dies de les proves: podeu realitzar sortides culturals, tallers o accions visibles al carrer per fer-vos ressò de l’acció.
  • És important que comuniqueu a la Xarxa d’Escoles Insubmises (xarxaescolesinsubmises@gmail.com) la vostra objecció per poder-la comptabilitzar i per poder facilitar dades als mitjans de comunicació. Si teniu més dubtes i necessiteu més informació, podeu consultar el nostre argumentari i instruccions al web noalalomce.net.

Aquest article és fruit del debat constant que la XEI manté amb els seus membres i amb d’altres col·lectius. Per escriure’l ha estat especialment important la recent col·laboració que hem tingut amb l’Assemblea Groga de Gràcia mentre preparàvem la macroreunió d’escoles al barri de Gràcia.