català / español / galego

Del 4 al 15 de maig de 2015 els nens i nenes de tercer de primària seran sotmesos per primera vegada als exàmens d’avaluació externa introduïts per la Llei Wert. Aquests exàmens són una envestida a la igualtat d’oportunitats, una porta d’entrada al filtratge de l’alumnat i la seva derivació fora del sistema educatiu. Aquests exàmens busquen culpabilitzar i assenyalar les escoles d’un problema molt més complex i estructural.

Si ets mare, pare o tutor legal d’un nen o nena que aquest any ha de fer les proves de tercer de primària (la selectivitat educativa dels 8 anys que introdueix la Llei Wert) tens dues fórmules per refusar-les

LES 2 FÓRMULES DE REFÚS A LES PROVES DE TERCER DE PRIMÀRIA

ESBRINA LES DATES I NO PORTIS ELS NENS A L'ESCOLA

No portar els nens a l’escola els dies de les proves no té implicacions legals per a les famílies ni per als alumnes

Esbrina les dates de les proves i aquells dies no portis els teus fills i filles a l’escola. Els mestres i la direcció del centre estan obligats a realitzar les proves de tercer de primària. Si deixes al teu fill a l’escola, les haurà de fer. Per tant, si ja coneixes les dates en què es realitzaran a l’escola del teu fill, aquell/s dia/es no el portis al centre educatiu.

Sabem que logísticament és molt complicat! Organitzeu-vos amb altres pares i mares disponibles per realitzar una activitat alternativa fora del centre. Podeu aprofitar per fer alguna acció simbòlica que denunciï la imposició de la Llei Wert, com una classe de música o plàstica al carrer.

DIVENDRES 15 DE MAIG: ACCIÓ SORPRESA!

 Divendres 15 de maig porta una flor! Ofrena floral a la consellera Rigau i recital poètico-legislatiu. 17.30 h Departament d’Enseyament, Via augusta 202

#NOselectivitatWERT

#SÍeducacióINCLUSIVA

noalalomce_ofrenafloral_640

Esbrineu les dates de les proves a la vostra classe + organitzeu-vos plegats per fer el boicot + comuniqueu la vostra acció

noalalomce_3instruccioness_ca_800

Si vols saber més, si necessites suport, si vols comunicar-nos el boicot a l’escola dels vostres fills escriu-nos a

xarxaescolesinsubmises@gmail.com

EL BOICOTÒMETRE

1035

famílies ja fan boicot a les proves de tercer de primària

Escola Fructuós Gelabert: comunicat de boicot (06/05/2015)

Aula Buida A L'Escola Patronat Domenech
Aula Buida A L'Escola Patronat Domenech
Escola Rius I Taulet
Escola Patronat Domènech
Escola Patronat Domenech
Aula De Tercer De Primària Buida A L’escola Fructuós Gelabert

Aula de tercer de primària buida a l'escola Fructuós Gelabert

Ofrena Floral A La Consellera Rigau
Rigau! Vostè Envia Inspectors, Nosaltres Li Enviem Flors
Aula Buida A L'Escola Patronat Domenech Escola Rius I Taulet Escola Patronat Domènech Escola Patronat Domenech Aula De Tercer De Primària Buida A L’escola Fructuós Gelabert Ofrena Floral A La Consellera Rigau Rigau! Vostè Envia Inspectors, Nosaltres Li Enviem Flors

Wert ataca de nou. Cal difondre urgentment aquest vídeo entre el 4 i el 15 de maig https://youtu.be/P8ijVKsJOx0

3 RAONS PER NO FER LES PROVES

FER LES PROVES ÉS FER-SE CÒMPLICE DE LA LLEI WERT

Les proves de tercer de primària són una de les principals innovacions de la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), popularment coneguda com a Llei Wert

Aquestes proves busquen filtrar l’alumnat en dates molt primerenques dins la trajectòria educativa dels infants per tal d’anar seleccionant els alumnes de millor rendiment i treure una millor puntuació a les avaluacions de qualitat educativa imposades per la legislació europea. En cap cas es busca millorar l’educació dels nens i nenes, sinó superar un estàndars de qualitat que es fonamenten en un enfocament restrictiu de l’educació.

LA REGULACIÓ CATALANA NO ENS PROTEGEIX

La regulació catalana en matèria educativa acata la Llei Wert

El Govern de Catalunya no ha intentat minimitzar els efectes de la LOMCE. L’administració catalana ha desestimat la seva capacitat reguladora en matèria d’Educació. Aquesta decisió política implica que el Departament d’Ensenyament acata la Llei Wert i aplica les seves aportacions, com és el cas de la introducció de les proves de tercer de primària que acompanya el desplegament de la LOMCE.

ARA O MAI: OPORTUNITAT HISTÒRICA PER TOMBAR LA LLEI WERT

Mai fins ara s’havia donat l’ocasió d’impugnar de manera tan fàcil, massiva i contundent la Llei Wert

Aquest any és la primera vegada que es realitzen les proves de tercer de primària introduïdes per la Llei Wert. Les grans reformes estructurals es despleguen a partir de petites modificacions que poc a poc van naturalitzant el canvi de sistema. Acceptar les proves de tercer de primària és obrir la porta a la reforma estructural de l’educació d’acord amb els valors de José Ignacio Wert i un dels ministeris d’Educació més conservadors de la història recent a Espanya. És ara o mai.

9 ARGUMENTS PER REBATRE LES PROVES

Selecció prematura

La primera selectivitat es farà als 8 anys: desapareixerà la igualitat d’oportunitats en educació tot relegant fora del sistema els alumnes amb dificultats

Mentre que a països com Finlàndia és pràcticament a aquesta edat quan comença l’escolarització, sempre inclusiva, a Espanya i Catalunya amb la selectivitat de Wert és als 8 anys quan ja s’inicia l’estigmatització i la voluntat de cribatge prematur dels alumnes “menys competents” fent-ho constar a l’expedient acadèmic. Aquests exàmens apunten cap a la separació precoç entre “alumnes bons” i “dolents” per tal de poder anar derivant posteriorment els “dolents” cap a trajectòries adaptades com l’anomenada Formació Professional Bàsica, la qual no deixa de ser un carrer sense sortida que no permet obtenir ni el Graduat Escolar. A més, la llei no preveu partides pressupostàries destinades a pal·liar els problemes que aquestes proves puguin detectar ni estableix quina administració se’n farà càrrec.

Rànkings i rivalitat

La rivalitat entre alumnes i escoles marcarà la línia pedagògica. Les escoles passaran a ser les culpables d’un problema que en realitat és estructural

La nova llei estableix que amb les proves de tercer de primària els resultats es facin públics. Això implica que s’establiran rànkings entre els centres. Es fomentarà la competència entre escoles en comptes de la cooperació i la complementarietat. Els rànkings es convertiran en factor determinant pels pares a l’hora d’escollir centre. Aquests rànkings, però, estaran basats en una avaluació pròpia de la pedagogia conservadora que tan sols se centra en la demostració de coneixements via exàmens. Els valors cooperatius, la motivació, la convivència… són paràmetres que no entraran als exàmens i, per tant, als rànkings.

Atès que hi ha estudis que demostren que  les diferències en el rendiment dels alumnes estan directament lligades a l’entorn socioeconòmic de l’alumnat, en aquest marc competitiu els rànkings penalitzaran escoles que fan, amb esforç, molt bona feina en entorns amb greus dificultats i que, amb aquest tipus de polítiques regressives, seran condemnats a la marginació.

Regressió pedagògica

S’arraconaran els projectes educatius innovadors, cada cop més sol·licitats

Aquests exàmens es fan a una edat precoç i, d’acord amb les línies pedagògiques conservadores, només avaluen dues matèries, matemàtiques i llengua, de les 10 que composen el continguts curriculars. Per tant, poden penalitzar els centres que aposten per projectes educatius que respecten els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes i que apliquen els seus currículums en funció de les intel·ligències múltiples.

Les proves externes es convertiran en instruments per neutralitzar altres models d’escola i per apostar per models involutius cada cop més allunyats de la pedagogia més capdavantera i afí a la finlandesa, tot imposant una hegemonia única que entén l’educació com una carrera d’exàmens, notes, matèries i obstacles.

Sense programa ni partides pressupostàries

Política de desinversió en educació

Es desconeixen les mesures ordinàries i extraordinàries previstes de cara al recolzament de l’alumnat i el professorat en cas que els resultats de les proves resultin desfavorables. No hi ha partides pressupostàries explícitament destinades a aquest fi. Per altra part, la comparativa de la inversió en educació a Catalunya entre l’any 2010 i l’any 2014 mostra les dades següents:

266.366 alumnes més que el 2010

-23,12% d’inversió en educació

-35,16% d’inversió per alumne

-80,16% en beques i ajuts a l’estudi

Unes proves com les de tercer de primària acompanyades de la política de desinversió en educació que ha marcat els darrers anys de govern palesen que no existeix la intenció de canvis i millores sinó de filtratges i reduccions.

Involució i finalisme

Tercer de primària tindrà com a objectiu prioritari superar els exàmens del Ministeri i se centrarà en entrenar a fer els exàmens

Amb la implementació d’aquests exàmens, es prioritzarà l’ensinistrament dels alumnes cap a les proves i tercer de primària es convertirà en un curs on es focalitzi l’esforç en l’ensenyament de matemàtiques i llengua, en detriment d’altres àrees igualment vitals pel seu desenvolupament. A la vegada, també hi ha el perill que s’acabi ensinistrant l’alumnat per tal que ompli cercles en proves tipus test estandarditzades, obviant tot allò que tingui a veure amb promoure habilitats de desenvolupament de pensament crític, indagació, innovació, reflexió, avaluació i aprenentatge autònom, treball en equip i cooperació, etc.

Desconfiança i control

Menyspreu als mestres i professors

Mentre que a països com Finlàndia els docents gaudeixen d’un respecte social i professional indubtable, la selectivitat de Wert qüestiona la confiança en els centres i la capacitat dels docents per fer la seva feina. També ells queden vigilats i avaluats, i quedaran retratats en els rànkings com a responsables directes dels resultats obtinguts. De fet, la LOMCE eludeix els mestres. No diu res sobre la formació dels docents, dels salaris, de les condicions de treball… No parla de la seva participació en les decisions curriculars i organitzatives, ni tampoc diu una sola paraula de la formació continuada del professorat, de la tutela de docents nous, de reforços, de processos interns de participació i de col·laboració docent… Només parla de la direcció com a figura responsable i jeràrquicament establerta que haurà de donar explicacions en cas que els resultats no siguin els desitjats.

Perversitat

Educació reduccionista centrada en coneixements restringits

Les proves de tercer de primària no són proves de competències perquè en cap cas avaluen el pensament propi, la iniciativa personal, la creativitat o el treball en equip. Avaluen  coneixements retringits a dues matèries, la llengua i les matemàtiques, i demostrats a través d’exàmens individuals.

Les proves, per altra part, seran les mateixes per tothom. No es tindran en compte, per tant, les condicions personals ni socioculturals dels alumnes. Tot plegat anirà en perjudici de les escoles més fràgils i els alumnes amb ritmes d’aprenentatge diferents.

Ineficàcia demostrada

Els informes internacionals demostren la ineficàcia de les proves

Malgrat que aquest tipus de proves sumen detractors i defensors entre la comunitat acadèmica, el National Research Council dels EEUU va determinar el 2011 que els sistemes de rendició de comptes són ineficaços perquè no hi ha dades que demostrin millores. De fet la LOMCE no aporta cap informe internacional que avali la seva eficàcia.

Imposició

Sense debat polític ni científic

Tenint en compte els dubtes que arreu provoquen aquest tipus d’exàmens –recordem-ho: penalitzen els centres amb alumnes amb dificultats i els models innovadors, erosionen la cooperació entre les escoles, no avaluen les competències de l’alumnat i no està provada la seva eficàcia– entenem que no es poden portar a la pràctica sense obrir abans un debat polític i científic que, en aquests cas, s’ha obviat vergonyosament. Sembla, per tant, que només des de la desobediència civil podem forçar el debat social per a aconseguir complicitats i aturar el desplegament d’una llei que atempta contra els pilars de l’equitat i de la lluita contra la desigualtat.

CALENDARI DE XERRADES

Calendari de xerrades de la campanya #NOselectivitatWERT #SÍeducacióINCLUSIVA!

22/04 Ampa Dolors Almeda, c/Baltasar Oriol 66, 08940 Cornellà
28/04 CEIP Montseny 16:45 h, c/ Torrent del Remei 2-10, Barcelona
28/04 CEIP Auró, AMPA Eixample
29/04 CEIP Brasil, Gran Via de les Corts Catalanes 1108, Barcelona

29/04 Ampa Escola del Bosc
30/04 CEIP Univers, Siracuasa Plaça del Poble Romaní (Gràcia) a les 16:45h

04/05 CEIP Pegaso 17 h

04/05 CEIP Pau Casals 21 h
06/05 CEIP Rius i Taulet, Rius i Taulet Plaça Lesseps, 19 (Gràcia) a les 16:45h
09/05 Bilbao

MITES, RUMORS I PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

“Però si aquestes proves són les de quart de sempre que les han passat a tercer”

FALS! Són unes proves noves introduïdes per la Llei Wert. Són externes i amb dates preestablertes. Per llei, els seus resultats seran públics i, a diferència de les que es feien a quart, estan preparant els alumnes com si es tractés d’una selectivitat.

“Ja està bé que de tant en tant els nostres fills facin exàmens”

SÍ PERÒ… no és necessària una llei ni la intromissió externa per a fer-ho. Les escoles disposen dels coneixements i les eines per a fer avaluacions i exàmens. Realitzar les proves de tercer de primària introduïdes per Wert implica acceptar la seva llei i els fonaments ideològics que la suporten.

“La consellera Rigau no publicarà els resultats”

FALS! Està establert per llei que els resultats seran públics. Si no els publica enguany, ho farà més endavant o quan li ho exigeixi el ministeri d’Educació. La consellera d’Educació Irene Rigau ha realitzat multitud de declaracions contradictòries d’ençà de l’aprovació de la Llei Wert. Però els fets han demostrat, tanmateix, que el govern de Catalunya adopta la Llei Wert pràcticament en la seva totalitat.

“A Alemanya fan aquestes proves a aquesta edat”

SÍ PERÒ… a Finlàndia, en canvi, és pràcticament a aquesta edat quan comença l’escolarització. Alemanya, a més, és un país especialment conegut per treure fora del sistema educatiu i seleccionar i estigmatitzar els alumnes en edats molt primerenques. Per altra part, les inversions que Alemanya dedica a les alternatives educatives dels nens que es queden fora de l’educació general bàsica estan a anys llum dels que dediquen Espanya i Catalunya.

“Però si tan sols són proves de diagnòstic”

FALS! Són proves orientades a resultats no pas a diagnosticar causes, evolució ni solucions. Amb el reforç de l’estandarització es busca l’homogenització de la mal anomenada ‘avaluació’ per tal de poder establir comparatives. Els resultats, a més, es fan constar a l’expedient acadèmic de cada alumne. La diagnosi no està per enlloc.

“Són una eina útil i necessària per als mestres”

FALS! Només valoren un 1’5 de les competències. És, per tant, una avaluació reduccionista.

“Ja està bé que hi hagi rànkings d’escoles perquè així els professors es posaran les piles”

FALS! La qualitat del sistema no pot dependre de la perícia dels alumnes en fer uns exàmens, sinó del marc pedagògic que el fonamenta i de la seva capacitat (en recursos humans i econòmics) per ser dut a terme. Disminuir les ràtios d’alumnes per mestre, posar professorat de reforç, facilitar el reciclatge… la qualitat del sistema està directament relacionada amb la inversió en educació. La LOMCE, tanmateix, no preveu partides pressupostàries addicionals i el pressupost del govern de la Generalitat s’ha reduit en els últims anys un 35% per alumne. Utilitzar les proves de tercer com a incentiu perquè les escoles obtinguin millors resultats és acceptar el transfons ideològic d’una educació basada en la memorització, el premi i la competència.

“Però si les proves les corregeixen els mestres, no pas correctors externs”

SÍ PERÒ… Només faltaria! Però RECORDEM: inicialment s’anava a externalitzar la correció i es va descartar perquè sortia molt car. Aquest fet ja reflectia l’esperit de les proves. Amb la correcció interna en realitat els professors són instrumentalitzats per agafar unes dades que després passen a l’administració. Als professors no els calen unes proves externes per avaluar i diagnosticar, poden fer-ho cada dia i poden posar proves i corregir-les internament cada dia.

QUI MÉS DIU NO A LES PROVES DE TERCER?

Assemblea de Docents de les Illes Balears · Confederación de Sindicatos de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza (STEs-intersindical) · Confederación Española de Padres y Madres de Alumnos (Ceapa) · CGT Enseñanza Madrid · Federación Andaluza de Sindicatos de Enseñanza (FASE) · Federació d’Associacions de Pares i Mares (FaPac) · Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Aragón (FAPAR) · Federación de Enseñanza CCOO · Federacion de Enseñanza UGT · Federación Regional de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado Francisco Giner de los Ríos · Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) · Marea Verde · Principat d’Astúries · Sindicato de Traballadoras e Traballadores do Ensino de Galicia (STEG) · USTEC·STEs Intersindical Alternativa de Catalunya  (IAC) · Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI)

DIFON LA CAMPANYA!

Descarrega’t aquí material gràfic per penjar a les xarxes socials, enviar per whatsup, enviar per mail… I recorda, aquests són els hashtags:

#NOselectivitatWERT #SÍeducacióINCLUSIVA #NOselectividadWERT #SÍeducaciónINCLUSIVA

(Per descarregar les imatges clic a sobre de la imatge i guarda-la al teu ordinador polsant el botó dret del ratolí i triant l’opció ‘Guardar’ o ‘Guardar com’)

ZORRO català

noalalomce_zorro_es_640

ZORRO castellano

noalalomce_zorro_es_640

GUANYADORS PERDEDORS català

noalalomce_guanyarperdre_ca_640

GANADORES PERDEDORES castellano

noalalomce_ganarperder_es_640

SUPERHEROI català

noalalomce_superheroiaraomai_ca_640

SUPERHÉROE castellano

noalalomce_superheroeahoraonunca_es_640

CAVALLER català

noalalomce_cavaller_ca1_640

CABALLERO castellano

noalalomce_caballero_es_640

MORDASSA GALLARDÓN WERT català

noalalomce_mordassagallardonwert_ca_640

MORDAZA GALLARDÓN WERT castellano

noalalomce_mordazagallardonwert_es_640

BOXA català

noalalomce_batallaboxa_ca_640

BOXEO castellano

noalalomce_batallaboxeo_es_640

3 RAONS català

noalalomce_3raons_ca_640

3 RAZONES castellano

noalalomce_3razones_es_640

INSTRUCCIONS català

noalalomce_3instruccioness_ca_640

INSTRUCCIONES castellano

noalalomce_3instruccioness_es

TROYA català

noalalomce_troya_ca

TROYA castellà

noalalomce_troya_es

POW WERT català

noalalomce_powwert_ca_640

POW WERT castellano

noalalomce_powwert_es_640

SOLS AMB WERT català

noalalomce_solambwert_ca_640

SOLOS CON WERT castellano

noalalomce_solambwert_es_640

UH OH català

noalalomce_uhohnotincpor_ca_640

UH OH castellano

noalalomce_uhohnotincpor_es_640

FINLÀNDIA CATALUNYA català

noalalomce_futbolcatalunya

FINLANDIA CATALUÑA castellano

noalalomce_futbolcatalunya_es_640

FINLÀNDIA ESPANYA català

noalalomce_futbolespanya

FINLANDIA ESPAÑA castellano

noalalomce_futbolespanya_es_640

LET IT GO català

noalalomce_letitgo_640

LET IT GO castellano

noalalomce_letitgo_es_640

9 ARGUMENTS català

noalalomce_9arguments_ca_640

9 ARGUMENTOS castellano

noalalomce_9argumentos_es_640

8 ANYS 12 HORES català

noalalomce_8anys12hores_ca_640

8 AÑOS 12 HORAS castellano

noalalomce_8anyos12horas_es_640

FAMILIES SOLES català

noalalomce_500familes_ca_640

FAMILIAS SOLAS castellano

noalalomce_500familes_es_640

T’agradaria que el teu país, que Catalunya, estigués al capdavant en educació a nivell internacional?

A tots ens agradaria que, com a Finlàndia, els nostres nens i nenes anessin a les millors escoles del món, oi que sí? Unes escoles que fossin reconegudes per l’excel·lència, la formació integral i l’equitat. I què volen dir aquestes paraules? Doncs unes escoles on es tregui el millor de cadascú, optimitzant els talents i compensant les mancances; unes escoles on es formi en els valors de la inclusió i la convivència i, alhora, on s’assoleixi el màxim nivell acadèmic i intel·lectual; i unes escoles, finalment, on malgrat les diferències en les condicions socioeconòmiques dels nostres nens i nenes, tothom, tothom, tingui les mateixes oportunitats per gaudir de la millor educació possible.

Oi que t’agradaria tenir una educació així? I com ho faries? Doncs segurament, invertiries diners en innovació, en formació continuada i en el reciclatge dels professors. Oi? Procuraries que hi haguessin pocs alumnes per classe perquè així l’atenció fos el més humana i personalitzada possible. També treballaries perquè les condicions laborals dels mestres fossin les òptimes i que, com a Finlàndia, els nostres professors assolissin el mateix nivell, respecte i valoració social que tenen per exemple els metges o els enginyers. No?

Doncs bé, del 4 de maig al 15 de maig d’aquest any, les nostres escoles introdueixen una nova mesura que va en la línia directament oposada del que faríem tots per aconseguir la millor educació a nivell internacional. Es tracta de les proves de tercer de primària, una innovació de la LOMCE, la llei que popularment coneixem com a Llei Wert. Si aquestes proves s’arriben a realitzar es convertiran en el cavall de Troia per desmantellar totes aquelles condicions que ens permetrien tenir una educació basada en l’excel·lència, la formació integral i l’equitat.

I perquè és així? Doncs perquè en comptes d’optar per invertir en educació i oferir als nostres nenes i nenes la millor escola possible, el que busquen és començar a una edat insòlitament primerenca la tria i la selecció dels alumnes. Amb aquesta innovació de José Ignacio Wert, el ministre d’Educació, pels alumnes amb dificultats només es preveu una Formació Professional devaluada, de manera que quan toqui realitzar les proves internacionals, les famoses proves PISA, milers d’alumnes ja hauran estat expulsats del sistema obligatori i només hi haurà escolaritzats aquells nenes i nenes més potents per superar aquests tipus d’exàmens. La millora vindrà, per tant, de l’eliminació dels alumnes amb dificultats i no pas de la intervenció en la qualitat del sistema.

Fins ara, era a quart i sobretot a cinquè de primària, quan es realitzaven unes proves de diagnòstic per avaluar la marxa del nostre sistema educatiu. La LOE permetia fer aquestes proves però no obligava a fer-les (per exemple a les Illes Balears no es feien) i impedia que els resultats fossin públics i individualitzats. Atès que no eren públiques, les proves no implicaven un canvi en les dinàmiques dels centres, en les metodologies que utilitzen ni en el seu projecte educatiu. Tampoc constava el resultat individualitzat en l’expedient de l’alumne. El seu objectiu no era treure, a la llarga, bons resultats a PISA, sinó identificar aquells punts que l’escola havia de potenciar i treballar. A més a més, eren unes proves que es feien a quart i cinquè de primària, és a dir, sense condicionar els ritmes d’aprenentatge dels nens i nenes ens els primers anys d’escolarització, uns anys que, com sabem, són clau.

Doncs bé, diu la nova llei (la LOMCE o Llei Wert) que les noves proves de tercer de primària són obligatòries, que els seus resultats seran públics, que, en comptes d’atendre al resultat global del grup, s’incorporarà dins l’expedient de cada alumne un informe individualitzat, i que es realitzaran a l’edat de 8 anys, és a dir, tan sols dos anys després de començar l’escola.

Quines implicacions té tot plegat? En primer lloc, que ja podem dir adéu a l’equitat en educació. La segregació a l’escola s’iniciarà al tercer any de començar-la, independentment dels diferents talents i mancances de cada nen i nena, independentment de la seva progressió global a l’escola, independentment de les condicions socioeconòmiques de les famílies, independentment de tot això, aquells alumnes que obtinguin mals resultats a les proves externes obligatòries ja tindran un estigma al seu expedient.

Podríem pensar que, malgrat això, són proves que poden servir per identificar i millorar les coses que no funcionen, oi? Doncs bé, aquestes proves no van associades a cap, cap, partida pressupostària, ans al contrari, venen acompanyades d’una política continuada de desinversió en educació tant a nivell estatal com autonòmic, on hem arribat fins a un 35% menys d’inversió per alumne. No hi ha per tant cap intenció d’invertir diners en millores ni en pal·liar les mancances que podrien reflectir els resultats de les proves. Això significa clarament que només tenen com a objectiu identificar i assenyalar els nens i nenes que no saben superar aquests tipus d’exàmens, i amagar a aquestes persones sota la catifa de la Formació Professional Bàsica, un nou recorregut introduït per la LOMCE que modifica l’arquitectura del sistema i que evita que aquests nens i nenes hagin de fer les proves PISA. Esclar que traurem millor puntuació a PISA, però això serà a costa de tots els nenes i nenes que haurem anat seleccionant pel camí!

Un tercer punt a tenir en compte és que la Llei Wert (una llei que, recordem-ho, té rang de llei orgànica i és obligatòria per a tot l’estat espanyol) estableix que els resultats de les proves seran públics. Si abans s’establia explícitament que els resultats de les proves diagnòstiques no es fessin mai públics, amb les noves proves de tercer de primària s’imposa deliberadament que sí ho siguin, i això aplica tant a Madrid com a Catalunya. I què significa això? Quines implicacions té? Doncs és molt senzill: que tots començarem a establir rànquings d’escoles, voldrem saber quines han tret millor puntuació. Pararem atenció als projectes específics de cada escola?  Ens fixarem en les condicions socioeconòmiques del lloc on es troba cada centre? No. Reconeixem-ho. Simplement mirarem el top ten.

Les escoles començaran llavors a sentir-se assenyalades, començaran a pensar en les proves, deixaran de pensar en l’educació dels nostres fills i filles i passaran a organitzar tercer de primària (tercer!) en un curs pensat per superar els exàmens externs. L’obligació, la fiscalització externa i el reforç de l’estandarització de les proves canviaran les dinàmiques i les metodologies dels centres, que es veuran forçats a centrar-se en preparar les proves. De fet, això ja està passant. Aquests mesos, moltes escoles han deixat de banda els seus projectes educatius i han entrenat els alumnes de tercer de primària a fer els exàmens.

En aquest marc, evidentment, aquelles escoles capdavanteres, cada cop més sol·licitades, les que tenen projectes semblants als finlandesos, molts allunyats de l’ensenyament acadèmic clàssic i que ens serveixen d’exemple, laboratori i prova pilot per fer millores reals en el sistema educatiu, totes aquestes escoles es veuran menystingudes en els resultats. No s’incentivarà, per tant, la innovació pedagògica.

I què hi ha dels mestres i professors? Res. La llei no contempla res, ni tampoc les regulacions autonòmiques. Cap ajuda, cap reconeixement social. Amb les proves, se sentiran directament interpel·lats, controlats i assenyalats. Realment creiem que la vigilància i la culpabilització del cos docent és millor antídot que el seu recolzament, el seu reciclatge, la seva formació continuada i el reconeixement de la seva tasca social?

Hem de recordar, finalment, que les proves de tercer de primària i, de fet, la Llei Wert en conjunt, no són fruit d’un debat polític ni científic. Els informes internacionals, com el National Research Council dels EEUU de l’any 2011, demostren que els sistemes de rendició de comptes són ineficaços. I parem atenció a aquesta dada: a aquells països on s’ha aplicat la política educativa de promoure la competència entre escoles a traves de la realització de proves, com als Estats Units o Anglaterra, en 10 anys els sistema d’educació públic ha quedat desmantellat, tot acabant amb l’equitat del sistema i tendint cap a la segregació. L’escola pública s’hi ha convertit en un servei caritatiu i assistencial i l’escola concertada i privada en una xarxa de nodes d’exclusió i elitisme.

És això el que volem? És aquest el sistema educatiu que ens ha de portar al reconeixement internacional? Evidentment no. Res més lluny del sistema basat en l’excel·lència, la formació integral i l’equitat que tots voldríem. Oblidem-nos de ser com Finlàndia.

Les proves de tercer de primària són, ja ho hem dit, el cavall de Troia per destruir els fonaments de qualsevol millora en el sistema educatiu. I del 4 al 15 de maig és el moment d’aturar-les. Per això fem una crida massiva a les mares i pares dels nens de tercer de primària perquè rebutgeu, rebutgem, la selectivitat de Wert i no deixeu que els vostres fills i filles facin les proves. El nostre sistema educatiu, el de tots, està en les vostres mans. És així de senzill.

Penseu que els mestres i directors de les escoles estan obligats a realitzar les proves. Malgrat que hi estiguin en contra, ells no poden rebutjar-les perquè podria tenir conseqüències laborals greus. En canvi, si els dies dels exàmens no porteu els vostres fills i filles a l’escola, a l’expedient simplement constaran com a No realitzades. Però haureu minat de socarrel el desplegament de la Llei Wert, la llei educativa més regressiva i conservadora que coneixem des de la transició democràtica.

¿Com ho podeu fer? Uniu-vos en cada classe i organitzeu-vos. Més de 30 escoles i 200 famílies ja s’estan preparant per no realitzar les proves de tercer, així que us donem una sèrie d’idees i consells a partir de la seva experiència:

  • En primer lloc, esbrineu els dies en què l’escola dels vostres fills realitzaran les proves.
  • Després, organitzeu-vos: feu una crida a mares, pares i familiars que estiguin disponibles aquells dies per fer activitats alternatives amb els nens que no vagin a l’escola. Podeu, fins i tot, fer un petit programa d’activitats. Hi ha famílies de grups de classe que han organitzat tallers d’arts plàstiques i música, dues de les matèries que menysté la Llei Wert. N’hi ha que han organitzat excursions i sortides culturals. Segur que se us acudeixen un munt d’idees!
  • Finalment, si voleu donar visibilitat a la vostra acció, podeu enviar un mail a l’adreça xarxaescolesinsubmises@gmail.com comunicant-nos l’escola que sou i que no feu les proves. Els mitjans de comunicació necessiten dades concretes per informar de l’èxit del rebuig a les proves de Wert i des de la Xarxa d’Escoles Insubmises ens oferim a recopilar aquesta informació i comunicar-la públicament.

Diversos dies d’exàmens són una tàctica molt astuta per part del govern per minar la vostra capacitat d’autoorganització i boicot de les proves. Sabem que logísticament és molt complicat organitzar-se. Però també sabem que podeu fer-ho. Recordeu que en aquests moments el triomf o el fracàs de la Llei Wert està a les vostres mans. I tots estem amb vosaltres, tots som tercer. Del 4 al 15 de maig feu boicot a la selectivitat de Wert. La història i les generacions futures us ho agrairan.

www.noalalomce.net és una plataforma web d’acció conjunta de diverses entitats que defensen l’escola participativa, democràtica, integradora, equitativa, inclusiva i coeducativa.

Contacte premsa: xarxaescolesinsubmises@gmail.com, tel. 647530425.