AGENDA 2017

Comencen les mobilitzacions contra les proves externes de 3r i 6è de primària 2017. Informa’t!

14/02/2017 Badalona

xerrada proves Badalona

15/02/2017 Gràcia

whatsapp reunio proves

Anunci urgent. Cal difondre aquest vídeo abans del dimarts 28 de febrer a les 9 del matí

FEBRER 2017 · COMUNICAT DE LA XARXA D'ESCOLES INSUBMISES

Implementació de la LOMCE.
Situació a Catalunya curs 2016-2017

El Reial Decret- Llei 5/2016, de 9 de desembre, ha introduït una sèrie de mesures urgents per a l’ampliació del calendari d’implementació de la llei Orgànica 8/2013, per  a la millora de la qualitat educativa, és a dir, la LOMCE.

Quins canvis introdueix el Reial Decret- Llei?

Aquest Reial Decret modifica el calendari d’implantació de les diferents avaluacions regulades a la LOMCE:

  • Primària i secundària: pel que fa a l’avaluació de sisè de primària (article 21) i la revàlida de quart de secundària (article 29), les proves esdevindran mostrals i tindran només finalitat diagnòstica (sense efectes acadèmics) fins que no s’aprovi la normativa que ha de sortir del Pacte d’Estat Social i Polític per l’Educació. La selecció serà d’alumnes i/o centres i suficient per obtenir la mostra. Les Comunitats Autònomes podran modificar amb la seva normativa l’abast de les proves: podran ampliar la quantitat de centres que han de participar (per sobre dels valors mostrals) o també podran fer que les proves siguin censals (per a tots els alumnes).
  • Batxillerat: pel que fa a la revàlida final de batxillerat (article 36 bis) i fins que no s’aprovi la normativa que ha de sorgir del Pacte d’Estat Social i Polític per l’Educació, aquesta no serà necessària per obtenir el títol de Batxillerat. Els alumnes que vulguin accedir a la Universitat hauran de realitzar unes proves que no seran exactament igual que les PAU actuals. En concret,  es regula que els alumnes que vulguin accedir a estudis universitaris faran una prova sobre els continguts de les matèries generals cursades del bloc de les assignatures troncals del segon curs i de llengua i literatura catalana. Els alumnes que vulguin millorar la nota d’accés, podran examinar-se de, al menys, dos matèries opcionals del bloc de les assignatures troncals de segon curs.

Quines implicacions tenen aquests canvis?

  • Diferència entre proves mostrals i proves censals: la diferència bàsica entre passar una prova diagnòstica a tots els alumnes (censal) o només a alguns (mostral) rau en què els resultats d’una prova censal permeten comparar alumnes i centres i els resultats es poden utilitzar, per tant, per classificar els alumnes (com ja passa a algunes escoles en el pas de sisè de primària a primer de secundària) o per establir rànquings entre escoles. Les proves mostrals (d’alumnes i/o centres) serveixen per obtenir dades i diagnosticar la situació general del sistema però sense individualitzar ni per centre ni per alumne.
  • Marge de maniobra autonòmic: el Govern estatal deixa a les comunitats autònomes que regulin com faran l’avaluació de sisè de primària i de quart de secundària i no diu res respecte les proves de tercer de primària.
    • Tercer de primària: el Reial Decret Llei no modifica les proves de tercer de primària però s’interpreta que, en ser proves diagnòstiques, resta en mans de la comunitat autònoma la decisió de donar-li un valor mostral o censal. Anys anteriors ja s’havia aplicat el model mostral a algunes comunitats autònomes
    • Sisè de primària i quart de secundària: la normativa estatal deixa les proves com mostrals però si les comunitats autònomes volen convertir-les en censals o volen augmentar el percentatge d’alumnes que les realitzin de manera que sigui superior al necessari, les comunitats autònomes ho han de regular expressament.
    • Certificat d’ESO: per obtenir el certificat d’ESO no cal fer les proves de quart de secundària ni tampoc, segons normativa estatal, compten per obtenir la nota de final d’ESO.

Important:  totes les proves la LOMCE són després de la modificació del Reial Decret- Llei mostrals. Si les comunitats autònomes regulen, poden transformar-les en censals o ampliar el percentatge de les persones o centres que les han de passar per avaluar el sistema.

  • Què ha decidit fer el Departament d’Ensenyament a Catalunya? El Departament d’Ensenyament ja ha regulat:
    • Les proves de tercer seran censals i es realitzaran entre 28 de febrer i el 13 de març de 2017
    • Les proves de sisè seran censals i es realitzaran al maig.

Què implica que a Catalunya siguin censals? Com que el Govern de Catalunya ha optat per fer les proves censals, aquestes podran usar-se per classificar alumnes i centres, com ja està succeint des dels cursos passats.

Descarregueu el comunicat aquí

ARGUMENTARI I INSTRUCCIONS

Perquè serveixen les proves externes? Per avaluar? Per classificar? Han de fer les proves els nostres fills i filles? Descarrega’t l’argumentari contra les proves i idees per fer mobilitzacions en contra

Presentació en Power Point

Presentació en PDF

Dates de les proves de competències bàsiques 2017

Tercer de primària: del 28 de febrer al 13 de març de 2017. Pregunteu a la direcció de l’escola en quin dia les tenen programades!
Sisè de primària: maig de 2017

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions, són exàmens clàssics i academicistes de llengua i matemàtiques. I són sobretot una infraestructura de control: l’instrument fonamental per classificar alumnes i centres i mercantilitzar, per tant, l’educació fent comparatives entre alumnes i centres.

La segregació entre escoles ja ha començat i les proves de competències externes, any rere any, la intensifiquen.

Volíem educar els nostres fills i...

Investigacions i publicacions acadèmiques

Sobre la privatització i la mercantilització de l’educació
La agenda política contra el abandono escolar prematuro en españa: la lomce contra las evidencias internacionales (Avances en Supervisión Educativa, Aina Tarabini, Alejandro Montes)
¿Cómo incide la LOMCE en la organización de los centros? (Antonio Bolívar Botía)
Nuevas formas de mercantilizar la educación (Cuadernos de Pedagogía 435, Julián Luengo Navas y Geo Saura Casanova)
Política global más allá de lo nacional. reforma educativa (LOMCE) y el régimen de estandarización (OCDE) (Bordón. Revista de Pedagogía. Número especial: Educación supranacional, Julián Luengo Navas y Geo Saura Casanova)
Think Tanks y educación. Neoliberalismo de FAES en la LOMCE (Geo Saura, Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 23/107)
La LOMCE como consolidación del Thatcherismo educativo (eldiario.es, 14/09/2014)

 

Sobre la veritable naturalesa de les proves externes
Para qué sirven las reválidas y otras pruebas (eldiario.es, 22/04/2016)
Incentius econòmics: més competitivitat, menys educació (El Diari de l’Educació, 10/03/2016)
La prueba solo sirve para hacer un ranking competitivo entre centros que estigmatiza (Cadena Ser, 29/03/2016)

 

Sobre la inutilitat de l’avaluació amb proves
La inutilidad de PISA para las escuelas (José Saturnino Martínez García)
Usos i crítiques dels test estandarditzats en els sistemes educatius (Juan Andrés Ligero Lasa, Àmbits de Psicopedagogia i Orientació)
Les notes a primària suspenen (Diari Ara, 28/03/2016)
L’avaluació al servei de l’aprenentatge (Diari Ara, 28/03/2016)

 

Sobre la centralització i el blindatge del currículum basat en continguts
“La filosofia ha mort”… a les escoles catalanes (elcritic.cat, 14/03/2016)

 

Altres models educatius possibles: Finlàndia
El cambio educativo en Finlandia ¿Qué puede aprender el mundo?

Tens fills a 3er o 6è de primària? Ja saps que a l’abril i al maig s’enfrontaran als exàmens Wert, les proves externes introduïdes per la LOMCE?

El PP diu que són unes proves de diagnòstic per avaluar el funcionament de les escoles. Però els mestres, la comunitat educativa, els pedagogs, els experts en educació, els altres partits polítics, les associacions de famílies i les entitats vinculades a la renovació pedagògica, entre molts altres col·lectius, defensen tot el contrari. Vols saber perquè? Vols saber què pots fer?

Les proves externes de primària no són avaluacions

Les proves externes de primària no són avaluacions

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions, són exàmens clàssics i academicistes de llengua i matemàtiques. No avaluen ni competències, ni processos, ni causes, ni possibles millores. No estan lligades a cap programa ni partida pressupostària. No responen a la intenció de canvis ni millores sinó a la voluntat de posar filtres prematurs i reduir la inversió en educació.

No pretenen conèixer l’estat d’aspectes específics de l’aprenentatge dels alumnes, sobretot dificultats, maduració, motivació, etc. Ni, en el cas de dificultats, n’investiguen les causes i ajusten els ajuts pedagògics que necessitin, tal com es defineix l’avaluació diagnòstica en el Termcat.

Tampoc són avaluacions integrades en el procés educatiu que, mitjançant un coneixement com més exacte millor de l’alumne en tots els aspectes de la seva personalitat i una informació ajustada sobre el procés educatiu i sobre els factors personals que hi incideixen, tenen l’objectiu d’aconseguir la millora contínua d’aquest procés, tal com es defineix també al Termcat l’avaluació educativa.

Vols saber més? Descarrega’t els nostre argumentari!

Són eines de mercantilització i control

Són eines de mercantilització i control

Les proves externes introduïdes per la LOMCE no són una peça més de l’engranatge de la LOMCE sinó l’instrument fonamental per mercantilitzar l’educació a través de la classificació dels centres educatius i per controlar l’ensenyament a través de l’estandardització i el blindatge del currículum. Sense les proves externes, la LOMCE es queda sense infraestructura de control.

Les proves externes de la LOMCE no són uns simples i innocents exàmens, són les eines fonamentals per:

· Mercantilitzar l’educació
· Precaritzar i desprestigiar la funció docent
· Centralitzar l’ensenyament
· Tornar a una educació academicista
· Inhabilitar el model d’inversió lingüística en català
· Augmentar les desigualtats socials

Vols saber més? Descarrega’t el nostre argumentari!

Hi ha avaluacions alternatives!

Hi ha avaluacions alternatives!

Cal que exigim a les administracions una renovació en l’avaluació educativa que respecti els ritmes d’aprenentatge i ajudi veritablement a aprendre i a millorar. Aquesta demanda comença per rebutjar els exàmens externs de la LOMCE, absolutament simplistes i reduccionistes.

Des de fa anys la renovació pedagògica ha arribat també a l’avaluació. Existeixen un munt de projectes, recerques i experiències d’avaluació innovadora i qualitativa que, lluny de reduir el diagnòstic a una categoria, numèrica o verbal, per a facilitar la comparació, la classificació i la selecció dels individus, el que fa és realitzar un procés complex i el més complert possible i flexible de diagnòstic, descripció i interpretació del desenvolupament dels alumnes, els mestres i les institucions.

Vols saber, tot i així, el nivell dels teus fills en llengua i matemàtiques d’acord amb els estàndards de la LOMCE? No et preocupis! Demana a l’escola que facin exàmens similars als Wert a nivell intern i fora de dates. Segur que s’hi avenen!

Vols saber més? Descarrega’t el nostre argumentari!

No portis els teus fills a fer les proves

No portis els teus fills a fer les proves

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions són eines de mercantilització i control de l’educació ideades pel PP i el ministre José Ignacio Wert.

Si creus en una altra educació aquest abril i maig no portis els teus fills a fer els exàmens externs de la LOMCE. Descarrega’t aquí les instruccions per fer objecció de consciència a les proves externes.

Per als teus fills no té cap tipus de conseqüència, i per a tots nosaltres la teva objecció de consciència és la defensa de l’educació de tots.

Instruccions per no fer les proves

> Abans de les proves: informeu-vos i reuniu-vos per decidir si feu l’acció reivindicativa contra la LOMCE: 1. Convoqueu una reunió per a les famílies afectades / 2. Prepareu bé la reunió / 3. Reuniu-vos i delibereu / 4. No patiu per les conseqüències de l’objecció de consciència

> Abans de les proves: organitzeu l’acció reivindicativa i objectora: 5. Esbrineu el calendari i programació de les proves / 6. Prepareu l’acció reivindicativa / 7. Comuniqueu la vostra decisió a la direcció de l’escola

> Durant el període de proves: comuniqueu la vostra acció i gaudiu de la jornada reivindicativa: 8. Comuniqueu la vostra decisió a la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) / 9. Si rebeu pressions de les direccions i/o de les administracions mantingueu-vos ferms / 10. Gaudiu d’una acció reivindicativa i d’objecció responsable i festiva / 11. Divulgueu la vostra acció entre els amics i a les xarxes socials / 12. Seguiu a la XEI i els mitjans de comunicació

Vols saber més? Descarrega’t les instruccions complertes!

Proves per fer un rànquing competitiu entre centres

La LOMCE, la llei del PP, entén l’educació com una carrera competitiva on les proves externes serveixen per marcar els resultats, posar notes a les escoles, comparar-les, classificar-les i establir rànquings. Les proves de primària no són innocents: són les eines de la llei Wert per fer entrar l’educació en aquesta lògica mercantilista.

Hi ha qui entén l’educació com una competició: entre els alumnes per superar-se a un mateix o superar els companys amb les notes, entre els mestres per obtenir els millors resultats, entre les escoles per tenir més nivell.

I hi ha qui pensa que això desvirtua el veritable sentit de l’educació, qui entén l’educació com una eina de formació integral de les persones, que no només serveix per adquirir coneixements i competències, sinó per aprendre a conviure i a formar-nos com a persones.

Si no estàs d’acord amb l’educació competitiva i mercantilista, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.

Proves pedagògicament reduccionistes: involució i finalisme

Els experts en avaluació indiquen que aquest tipus proves (externes, estandarditzades, individuals, centrades en llengua i matemàtiques, de tipus test, qualificades amb notes) tan sols examinen un 20% del que els nostres fills aprenen a l’escola.

No avaluen processos d’aprenentatge ni d’ensenyament, ni metodologies de treball, ni la socialització ni la convivència, ni el desenvolupament emocional, ni l’actitud crítica, ni la creativitat, ni el treball en equip… Valoren, com hem dit, un 20% del que els nostres fills aprenen a l’escola i un 0% de com ensenyen els nostres mestres a l’escola.

Tot i així, per la LOMCE, la llei del PP, aquestes proves són suficients per posar nota als nostres fills, als mestres i a les escoles, i per premiar-los o castigar-los amb remuneracions dineràries i recursos per a l’escola. I suficients per determinar què cal aprendre i com cal aprendre-ho. Amb les proves externes els nostres fills estan condemnats a aprendre per a passar aquests exàmens ja que a mestres i escoles els hi aniran la feina i els recursos econòmics.

Si no vols que l’educació es redueixi a l’ensenyament de continguts, l’entrenament per passar exàmens i l’stress de la rendició de comptes, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.

Proves que discriminen i acaben amb la igualtat d'oportunitats

Atès que són proves estandaritzades, que no tenen en compte la situació personal de cada alumne, ni les peculiaritats socioeconòmiques i geogràfiques de cada centre, aquestes proves esdevenen instruments de classificació i segregació de l’alumnat i, per tant, de discriminació. Són elles les que ajuden a determinar l’accés a les diferents vies diversificadores de l’educació secundària, com ara la FP Bàsica, i es carreguen, per tant, la garantia d’una educació obligatòria universal per a totes les persones, independentment de la seva situació personal i socioeconòmica.

Mentre que a països com Finlàndia és pràcticament a l’edat de les proves de tercer quan comença l’escolarització (sempre inclusiva), per contra, amb les proves de la llei Wert, és als 8 anys quan ja s’inicia la voluntat de cribatge prematur dels alumnes “menys competents” i s’apunta cap a la separació precoç entre “alumnes bons” i “dolents” menystenint, recordem-ho, la situació personal i socioeconòmica de cada alumne, ja que es tracta de proves estandarditzades idèntiques per a tots els alumnes.

Si no vols una educació discriminatòria que es carregui el dret a l’educació universal i la igualtat d’oportunitats, i si vols una educació inclusiva que formi els nostres fills i filles intel·lectual i socialment, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.