Megareunio Sant Andreu 2018

AGENDA 2018

Segona macroreunió urgent: dimarts 27 de febrer a les 17.30 h a l’Escola Congrés-Indians. c/ Açores 1-3. Descarrega’t el cartell aquí!

ARGUMENTARI I INSTRUCCIONS

Perquè serveixen les proves externes? Per avaluar? Per classificar? Han de fer les proves els nostres fills i filles? Descarrega’t l’argumentari contra les proves i idees per fer mobilitzacions en contra

Presentació en Power Point

Presentació en PDF

CAMPANYA CONTRA LES PROVES EXTERNES DE 3ER I 6È 2018

Volíem educar els nostres fills i...

DATES 2018

Dates proves tercer de primària: del 5 al 16 de març de 2018. Pregunteu a la direcció de l’escola en quin dia les tenen programades!
Sisè de primària: maig de 2018

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions, són exàmens clàssics i academicistes. I són sobretot una infraestructura de control: l’instrument fonamental per classificar alumnes i centres i mercantilitzar, per tant, l’educació fent comparatives entre alumnes i centres.

La segregació entre escoles ja ha començat i les proves de competències externes, any rere any, la intensifiquen.

14 FEBRER 2018 · COMUNICAT CONJUNT

Crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes a primària que legalment no són obligatòries

La FaPaC fa una crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes a primària que legalment no són obligatòries
  • La FaPaC rebutja aquestes proves estandaritzades perquè són un instrument per consolidar una educació basada en la competició que obre la porta a la seva privatització i mercantilització a través de rànquings entre escoles.
  • La federació exigeix al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
Barcelona, 14 de febrer de 2018
Un any més la FaPaC inicia la campanya contra les proves d’avaluació diagnòstica d’educació primària curs 2017-2018. Aquest és el quart any consecutiu que portem a terme la campanya contra les proves, juntament amb altres entitats que li han donat suport al llarg d’aquests anys: la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), l’Assemblea Groga de Gràcia i el MUCE. 
Fins ara fèiem una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària que consistia a no portar els seus fills i filles a l’escola per evitar que facin les proves.
La crida a l’objecció de consciència de les famílies es feia perquè les proves estaven configurades com una obligació establerta a la LOMQE, però gràcies a l’esforç de tota la comunitat educativa i de determinades forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats es va aconseguir reformar la LOMQE i eliminar les revàlides a través del Reial Decret- Llei 5/2016, de mesures urgents per l’ampliació del calendari d’implementació de la LOMQE.
Des que la LOMQE va instaurar les proves externes, després de la comunitat de Madrid, Catalunya ha estat la comunitat autònoma que amb més rigor ha aplicat la coneguda llei Wert, sempre amb un discurs confús i contradictori tot afirmant que les proves de tercer i sisè de primària són proves que estableix la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).
Enguany, el Departament d’Ensenyament anuncia les proves de tercer de primària (que es realitzaran entre els dies 5 i 16 de març de 2018) com unes proves que “constitueixen un dret i una obligació per als alumnes”. També s’informa que les proves de sisè seran els dies 8, 9 i 10 de maig i que les de quart de l’ESO han estat els dies 6 i 7 de febrer. En els tres casos, s’informa que aquestes proves tenen “caràcter censal”, és a dir, per a tot l’alumnat, i tenen caràcter obligatori.
Rebuig a les proves per raons jurídiques, pedagògiques, polítiques i socials
En aquest context, volem recordar que, en termes jurídics, aquestes proves no es poden presentar com una obligació per als alumnes escolaritzats a Catalunya perquè la LOMQE ha eliminat aquesta obligatorietat.  Ni l’article 100 de la LEC ni la Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018 estableixen ni poden establir una obligació de realitzar unes proves externes estandaritzades a l’alumnat dels diferents centres educatius.
En termes pedagògics, polítics i socials, les proves són un instrument fonamental per consolidar sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. Per a les entitats que fem la crida, neutralitzar les proves significa paralitzar el que perseguia la LOMQE i que continua perseguint el propi Departament d’Ensenyament a través dels diferents Serveis Territorials d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de Barcelona.
Les proves porten a la privatització i la mercantilització de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. Mestres i centres es veuen immersos en un règim competitiu i de funcionament empresarial aliè a l’esperit de l’educació inclusiva.
D’altra banda, el reduccionisme flagrant de les proves força a reconduir l’educació cap a una deriva academicista i de premi-càstig, a canviar els programes i projectes d’escola per ensinistrar els nens a superar els exàmens (en molts casos test) de 12 hores de durada o més, i a segregar els alumnes en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats. Les entitats de la crida advoquem per avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos necessaris sense fer entrar escoles, mestres i alumnes en un règim competitiu.
La filtració a la premsa dels resultats de les proves
Les conseqüències negatives d’utilitzar els resultats d’aquestes proves es van poder comprovar fa uns dies arran de la publicació, per part del diari El País, d’una notícia que es feia ressò d’aquestes conclusions, fent referència només a les escoles públiques. 
El Consorci d’Educació de Barcelona està fent un esforç per lluitar contra la segregació escolar, però recordem que si les proves no s’haguessin utilitzat com un instrument per classificar els diferents centres educatius aquesta filtració mai s’hagués produït. Aquest ús de les proves i el conseqüent filtre a la premsa ha estat un pas enrere en la campanya de comunicació del Consorci basada en els principis d’equivalència i cooperació del sistema educatiu, per sobre de les diferències entre centres.
La informació publicada al diari El País on apareixen dades sensibles dels centres educatius, competències bàsiques, alumnat de fons socials i complexitat, entre altres, són dades que provenen d’un document de treball intern del propi Consorci d’Educació de Barcelona. Ens preguntem com ha estat possible que un document amb informació sensible sigui de tan fàcil accés i s’hagi pogut filtrar a la premsa.
Tenint en compte aquests fets, volem destacar, en primer lloc, que des del Consorci ens han traslladat que es tracta d’una versió amb projeccions i aproximacions que no s’ajusten a la realitat i que en cap cas es poden considerar dades oficials, ja que es tracta d’una simulació d’escenaris. El Consorci ens ha transmès la seva preocupació per la filtració d’aquestes dades que, a més, no reflecteixen la realitat perquè eren dades que no estaven contrastades ni se n’havia fet un tractament. Un exemple clar és que algunes escoles que apareixen classificades “amb nivell baix” són escoles que, tradicionalment, han fet insubmissió a les proves. Per tant, no és possible avaluar-les perquè, simplement, no les han realitzat. Malgrat les explicacions del Consorci, la informació s’ha filtrat perquè s’estava treballant en ella i perquè s’han utilitzat els resultats de les proves per fer-ho. Volem deixar palès que, en qualsevol cas, si no haguessin utilitzat les proves externes per classificar escoles no s’hagués utilitzat aquesta informació amb altres objectius.
En segon lloc, entenem que la informació esbiaixada i no contrastada que ha tret a la llum El País pretén establir rànquings que posicionen els centres a diferents nivells i afavoreixen la competitivitat. Entenem que El País ha utilitzat aquesta informació per transmetre-la de forma interessada, estigmatitzar certes escoles i col·lectius, i transmetre la idea als lectors que els ajuts socials no serveixen per combatre la segregació perquè els alumnes que més ajuts socials reben són els que treuen pitjors resultats. Es tracta d’una informació sense contrastar atès que no s’ha comprovat si els centres han realitzat les proves o si les ajudes han tingut un impacte positiu en l’educació dels alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida.
En definitiva, les conseqüències de la publicació dels resultats de les proves són molt preocupants. En un moment tan important en què les famílies han de preinscriure per primer cop als seus fills i filles a l’escola, aquestes poden fer-se una imatge distorsionada que no respon a la realitat dels centres educatius públics. Per tant, la decisió de les famílies pot no ser lliure perquè la informació que els ha arribat pretén transmetre la idea que hi ha escoles de primera i escoles de segona.
Amb la realització de les proves, i amb el seu ús i difusió, es consolida, per tant, el marc competitiu del model educatiu mercantilitzador que els darrers governs estan desplegant.
Crida de la macroreunió: per una mobilització contra les proves de competències i a favor d’una avaluació inclusiva
Per tots aquests motius, aquest any no fem una crida a la desobediència de les famílies. Fem una crida a les famílies a negar-se a fer unes proves que legalment no són obligatòries, i també una crida a les famílies a exigir al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
  • No volem proves externes estandarditzades, volem estudis interns, contextualitzats i adaptats a la realitat socioeconòmica de cada centre públic, a les dinàmiques, la trajectòria i les necessitats de cada claustre i a les realitats de partida i els processos d’aprenentatge de cada infant.
  • No volem classificacions i etiquetes que tan sols serveixen fer una borsa d’escoles, volem anàlisis argumentades que ajudin a entendre amb profunditat les problemàtiques, les necessitats, les possibilitats de millora i els assoliments de cada centre públic, de cada equip docent i de cada alumne.
  • No volem una fiscalització externa i invasiva de la feina dels docents, volem que la l’administració participi dins les escoles públiques amb un veritable esperit cooperatiu, d’ajuda i d’assessorament.
  • I, finalment, no volem gestos mediàtics i propagandístics buits d’intencions reals i materials, el que volem són diners: exigim que la inversió pública en l’escola pública estigui a l’alçada de les seves necessitats i no depengui, com passa actualment, dels copagaments de les famílies i dels esforços ingents dels docents. Una avaluació sense partides pressupostàries al darrera no és una avaluació, és propaganda.
Per totes aquestes raons, ens neguem, un any més, a fer les proves externes de competències i exigim un projecte global d’avaluació educativa veritablement pedagògic,  inclusiu i amb recursos per a l’escola pública que és la de tots.

FEBRER 2017 · COMUNICAT DE LA XARXA D'ESCOLES INSUBMISES

Implementació de la LOMCE.
Situació a Catalunya curs 2016-2017

El Reial Decret- Llei 5/2016, de 9 de desembre, ha introduït una sèrie de mesures urgents per a l’ampliació del calendari d’implementació de la llei Orgànica 8/2013, per  a la millora de la qualitat educativa, és a dir, la LOMCE.

Quins canvis introdueix el Reial Decret- Llei?

Aquest Reial Decret modifica el calendari d’implantació de les diferents avaluacions regulades a la LOMCE:

  • Primària i secundària: pel que fa a l’avaluació de sisè de primària (article 21) i la revàlida de quart de secundària (article 29), les proves esdevindran mostrals i tindran només finalitat diagnòstica (sense efectes acadèmics) fins que no s’aprovi la normativa que ha de sortir del Pacte d’Estat Social i Polític per l’Educació. La selecció serà d’alumnes i/o centres i suficient per obtenir la mostra. Les Comunitats Autònomes podran modificar amb la seva normativa l’abast de les proves: podran ampliar la quantitat de centres que han de participar (per sobre dels valors mostrals) o també podran fer que les proves siguin censals (per a tots els alumnes).
  • Batxillerat: pel que fa a la revàlida final de batxillerat (article 36 bis) i fins que no s’aprovi la normativa que ha de sorgir del Pacte d’Estat Social i Polític per l’Educació, aquesta no serà necessària per obtenir el títol de Batxillerat. Els alumnes que vulguin accedir a la Universitat hauran de realitzar unes proves que no seran exactament igual que les PAU actuals. En concret,  es regula que els alumnes que vulguin accedir a estudis universitaris faran una prova sobre els continguts de les matèries generals cursades del bloc de les assignatures troncals del segon curs i de llengua i literatura catalana. Els alumnes que vulguin millorar la nota d’accés, podran examinar-se de, al menys, dos matèries opcionals del bloc de les assignatures troncals de segon curs.

Quines implicacions tenen aquests canvis?

  • Diferència entre proves mostrals i proves censals: la diferència bàsica entre passar una prova diagnòstica a tots els alumnes (censal) o només a alguns (mostral) rau en què els resultats d’una prova censal permeten comparar alumnes i centres i els resultats es poden utilitzar, per tant, per classificar els alumnes (com ja passa a algunes escoles en el pas de sisè de primària a primer de secundària) o per establir rànquings entre escoles. Les proves mostrals (d’alumnes i/o centres) serveixen per obtenir dades i diagnosticar la situació general del sistema però sense individualitzar ni per centre ni per alumne.
  • Marge de maniobra autonòmic: el Govern estatal deixa a les comunitats autònomes que regulin com faran l’avaluació de sisè de primària i de quart de secundària i no diu res respecte les proves de tercer de primària.
    • Tercer de primària: el Reial Decret Llei no modifica les proves de tercer de primària però s’interpreta que, en ser proves diagnòstiques, resta en mans de la comunitat autònoma la decisió de donar-li un valor mostral o censal. Anys anteriors ja s’havia aplicat el model mostral a algunes comunitats autònomes
    • Sisè de primària i quart de secundària: la normativa estatal deixa les proves com mostrals però si les comunitats autònomes volen convertir-les en censals o volen augmentar el percentatge d’alumnes que les realitzin de manera que sigui superior al necessari, les comunitats autònomes ho han de regular expressament.
    • Certificat d’ESO: per obtenir el certificat d’ESO no cal fer les proves de quart de secundària ni tampoc, segons normativa estatal, compten per obtenir la nota de final d’ESO.

Important:  totes les proves la LOMCE són després de la modificació del Reial Decret- Llei mostrals. Si les comunitats autònomes regulen, poden transformar-les en censals o ampliar el percentatge de les persones o centres que les han de passar per avaluar el sistema.

  • Què ha decidit fer el Departament d’Ensenyament a Catalunya? El Departament d’Ensenyament ja ha regulat:
    • Les proves de tercer seran censals i es realitzaran entre 28 de febrer i el 13 de març de 2017
    • Les proves de sisè seran censals i es realitzaran al maig.

Què implica que a Catalunya siguin censals? Com que el Govern de Catalunya ha optat per fer les proves censals, aquestes podran usar-se per classificar alumnes i centres, com ja està succeint des dels cursos passats.

Descarregueu el comunicat aquí

Investigacions i publicacions acadèmiques

Sobre la privatització i la mercantilització de l’educació
La agenda política contra el abandono escolar prematuro en españa: la lomce contra las evidencias internacionales (Avances en Supervisión Educativa, Aina Tarabini, Alejandro Montes)
¿Cómo incide la LOMCE en la organización de los centros? (Antonio Bolívar Botía)
Nuevas formas de mercantilizar la educación (Cuadernos de Pedagogía 435, Julián Luengo Navas y Geo Saura Casanova)
Política global más allá de lo nacional. reforma educativa (LOMCE) y el régimen de estandarización (OCDE) (Bordón. Revista de Pedagogía. Número especial: Educación supranacional, Julián Luengo Navas y Geo Saura Casanova)
Think Tanks y educación. Neoliberalismo de FAES en la LOMCE (Geo Saura, Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 23/107)
La LOMCE como consolidación del Thatcherismo educativo (eldiario.es, 14/09/2014)

 

Sobre la veritable naturalesa de les proves externes
Para qué sirven las reválidas y otras pruebas (eldiario.es, 22/04/2016)
Incentius econòmics: més competitivitat, menys educació (El Diari de l’Educació, 10/03/2016)
La prueba solo sirve para hacer un ranking competitivo entre centros que estigmatiza (Cadena Ser, 29/03/2016)

 

Sobre la inutilitat de l’avaluació amb proves
La inutilidad de PISA para las escuelas (José Saturnino Martínez García)
Usos i crítiques dels test estandarditzats en els sistemes educatius (Juan Andrés Ligero Lasa, Àmbits de Psicopedagogia i Orientació)
Les notes a primària suspenen (Diari Ara, 28/03/2016)
L’avaluació al servei de l’aprenentatge (Diari Ara, 28/03/2016)

 

Sobre la centralització i el blindatge del currículum basat en continguts
“La filosofia ha mort”… a les escoles catalanes (elcritic.cat, 14/03/2016)

 

Altres models educatius possibles: Finlàndia
El cambio educativo en Finlandia ¿Qué puede aprender el mundo?

Tens fills a 3er o 6è de primària? Ja saps que al març i al maig s’enfrontaran als exàmens Wert, les proves externes introduïdes per la LOMCE?

El PP diu que són unes proves de diagnòstic per avaluar el funcionament de les escoles. Però els mestres, la comunitat educativa, els pedagogs, els experts en educació, els altres partits polítics, les associacions de famílies i les entitats vinculades a la renovació pedagògica, entre molts altres col·lectius, defensen tot el contrari. Vols saber perquè? Vols saber què pots fer?

Les proves externes de primària no són avaluacions

Les proves externes de primària no són avaluacions

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions, són exàmens clàssics i academicistes de llengua i matemàtiques. No avaluen ni competències, ni processos, ni causes, ni possibles millores. No estan lligades a cap programa ni partida pressupostària. No responen a la intenció de canvis ni millores sinó a la voluntat de posar filtres prematurs i reduir la inversió en educació.

No pretenen conèixer l’estat d’aspectes específics de l’aprenentatge dels alumnes, sobretot dificultats, maduració, motivació, etc. Ni, en el cas de dificultats, n’investiguen les causes i ajusten els ajuts pedagògics que necessitin, tal com es defineix l’avaluació diagnòstica en el Termcat.

Tampoc són avaluacions integrades en el procés educatiu que, mitjançant un coneixement com més exacte millor de l’alumne en tots els aspectes de la seva personalitat i una informació ajustada sobre el procés educatiu i sobre els factors personals que hi incideixen, tenen l’objectiu d’aconseguir la millora contínua d’aquest procés, tal com es defineix també al Termcat l’avaluació educativa.

Vols saber més? Descarrega’t els nostre argumentari!

Són eines de mercantilització i control

Són eines de mercantilització i control

Les proves externes introduïdes per la LOMCE no són una peça més de l’engranatge de la LOMCE sinó l’instrument fonamental per mercantilitzar l’educació a través de la classificació dels centres educatius i per controlar l’ensenyament a través de l’estandardització i el blindatge del currículum. Sense les proves externes, la LOMCE es queda sense infraestructura de control.

Les proves externes de la LOMCE no són uns simples i innocents exàmens, són les eines fonamentals per:

· Mercantilitzar l’educació
· Precaritzar i desprestigiar la funció docent
· Centralitzar l’ensenyament
· Tornar a una educació academicista
· Inhabilitar el model d’inversió lingüística en català
· Augmentar les desigualtats socials

Vols saber més? Descarrega’t el nostre argumentari!

Hi ha avaluacions alternatives!

Hi ha avaluacions alternatives!

Cal que exigim a les administracions una renovació en l’avaluació educativa que respecti els ritmes d’aprenentatge i ajudi veritablement a aprendre i a millorar. Aquesta demanda comença per rebutjar els exàmens externs de la LOMCE, absolutament simplistes i reduccionistes.

Des de fa anys la renovació pedagògica ha arribat també a l’avaluació. Existeixen un munt de projectes, recerques i experiències d’avaluació innovadora i qualitativa que, lluny de reduir el diagnòstic a una categoria, numèrica o verbal, per a facilitar la comparació, la classificació i la selecció dels individus, el que fa és realitzar un procés complex i el més complert possible i flexible de diagnòstic, descripció i interpretació del desenvolupament dels alumnes, els mestres i les institucions.

Vols saber, tot i així, el nivell dels teus fills en llengua i matemàtiques d’acord amb els estàndards de la LOMCE? No et preocupis! Demana a l’escola que facin exàmens similars als Wert a nivell intern i fora de dates. Segur que s’hi avenen!

Vols saber més? Descarrega’t el nostre argumentari!

No portis els teus fills a fer les proves

No portis els teus fills a fer les proves

Les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions són eines de mercantilització i control de l’educació ideades pel PP i el ministre José Ignacio Wert.

Si creus en una altra educació aquest abril i maig no portis els teus fills a fer els exàmens externs de la LOMCE. Descarrega’t aquí les instruccions per fer objecció de consciència a les proves externes.

Per als teus fills no té cap tipus de conseqüència, i per a tots nosaltres la teva objecció de consciència és la defensa de l’educació de tots.

Instruccions per no fer les proves

> Abans de les proves: informeu-vos i reuniu-vos per decidir si feu l’acció reivindicativa contra la LOMCE: 1. Convoqueu una reunió per a les famílies afectades / 2. Prepareu bé la reunió / 3. Reuniu-vos i delibereu / 4. No patiu per les conseqüències de l’objecció de consciència

> Abans de les proves: organitzeu l’acció reivindicativa i objectora: 5. Esbrineu el calendari i programació de les proves / 6. Prepareu l’acció reivindicativa / 7. Comuniqueu la vostra decisió a la direcció de l’escola

> Durant el període de proves: comuniqueu la vostra acció i gaudiu de la jornada reivindicativa: 8. Comuniqueu la vostra decisió a la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) / 9. Si rebeu pressions de les direccions i/o de les administracions mantingueu-vos ferms / 10. Gaudiu d’una acció reivindicativa i d’objecció responsable i festiva / 11. Divulgueu la vostra acció entre els amics i a les xarxes socials / 12. Seguiu a la XEI i els mitjans de comunicació

Vols saber més? Descarrega’t les instruccions complertes!

Proves per fer un rànquing competitiu entre centres

La LOMCE, la llei del PP, entén l’educació com una carrera competitiva on les proves externes serveixen per marcar els resultats, posar notes a les escoles, comparar-les, classificar-les i establir rànquings. Les proves de primària no són innocents: són les eines de la llei Wert per fer entrar l’educació en aquesta lògica mercantilista.

Hi ha qui entén l’educació com una competició: entre els alumnes per superar-se a un mateix o superar els companys amb les notes, entre els mestres per obtenir els millors resultats, entre les escoles per tenir més nivell.

I hi ha qui pensa que això desvirtua el veritable sentit de l’educació, qui entén l’educació com una eina de formació integral de les persones, que no només serveix per adquirir coneixements i competències, sinó per aprendre a conviure i a formar-nos com a persones.

Si no estàs d’acord amb l’educació competitiva i mercantilista, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.

Proves pedagògicament reduccionistes: involució i finalisme

Els experts en avaluació indiquen que aquest tipus proves (externes, estandarditzades, individuals, centrades en llengua i matemàtiques, de tipus test, qualificades amb notes) tan sols examinen un 20% del que els nostres fills aprenen a l’escola.

No avaluen processos d’aprenentatge ni d’ensenyament, ni metodologies de treball, ni la socialització ni la convivència, ni el desenvolupament emocional, ni l’actitud crítica, ni la creativitat, ni el treball en equip… Valoren, com hem dit, un 20% del que els nostres fills aprenen a l’escola i un 0% de com ensenyen els nostres mestres a l’escola.

Tot i així, per la LOMCE, la llei del PP, aquestes proves són suficients per posar nota als nostres fills, als mestres i a les escoles, i per premiar-los o castigar-los amb remuneracions dineràries i recursos per a l’escola. I suficients per determinar què cal aprendre i com cal aprendre-ho. Amb les proves externes els nostres fills estan condemnats a aprendre per a passar aquests exàmens ja que a mestres i escoles els hi aniran la feina i els recursos econòmics.

Si no vols que l’educació es redueixi a l’ensenyament de continguts, l’entrenament per passar exàmens i l’stress de la rendició de comptes, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.

Proves que discriminen i acaben amb la igualtat d'oportunitats

Atès que són proves estandaritzades, que no tenen en compte la situació personal de cada alumne, ni les peculiaritats socioeconòmiques i geogràfiques de cada centre, aquestes proves esdevenen instruments de classificació i segregació de l’alumnat i, per tant, de discriminació. Són elles les que ajuden a determinar l’accés a les diferents vies diversificadores de l’educació secundària, com ara la FP Bàsica, i es carreguen, per tant, la garantia d’una educació obligatòria universal per a totes les persones, independentment de la seva situació personal i socioeconòmica.

Mentre que a països com Finlàndia és pràcticament a l’edat de les proves de tercer quan comença l’escolarització (sempre inclusiva), per contra, amb les proves de la llei Wert, és als 8 anys quan ja s’inicia la voluntat de cribatge prematur dels alumnes “menys competents” i s’apunta cap a la separació precoç entre “alumnes bons” i “dolents” menystenint, recordem-ho, la situació personal i socioeconòmica de cada alumne, ja que es tracta de proves estandarditzades idèntiques per a tots els alumnes.

Si no vols una educació discriminatòria que es carregui el dret a l’educació universal i la igualtat d’oportunitats, i si vols una educació inclusiva que formi els nostres fills i filles intel·lectual i socialment, aquest abril i maig pots fer objecció de consciència a les proves de primària. Descarrega’t l’argumentari aquí i les instruccions aquí.